Es coneix com a biomassa al conjunt de matèria orgànica d'origen vegetal o animal, incloent els materials procedents de la seva transformació natural o artificial. El contingut energètic de la biomassa procedeix de l'energia solar fixada pels vegetals durant la fotosíntesi. És emprada com a combustible, pel què es tracta d'una font d'energia renovable. La gamma de biomassa és molt àmplia i, a més, se'n poden establir diferents classificacions, encara que l'ús final sigui sempre el mateix: com a combustible. Segons el seu origen i les seves característiques, es classifica en biomassa natural, residual seca, residual humida, cultius energètics i residus sòlids urbans. Segons la seva composició química, es divideix en primària (oleaginoses, amilàcies, lignocel·lulòsiques) i secundària (residus animals, industrials i antropogènics).
Bomba de calor:
El terme de bomba de calor es refereix a una màquina tèrmica que permet la transferència de calor de baixa a alta temperatura. L'esmentat procés de transferència de calor requereix la utilització d'una energia addicional en forma d'energia mecànica o tèrmica. Aquest fenomen de transferència d'energia calorífica es du a terme principalment per mitjà d'un sistema de refrigeració per compressió de gasos refrigerants, la particularitat de la qual rau en una vàlvula inversora de cicle que forma part del sistema, la qual pot invertir el sentit del flux de refrigeració, transformant el condensador en evaporador i viceversa. La calor recuperada per la bomba de calor pot provenir de fonts naturals o renovables, ¬-com ara l'aigua o l'aire ambient--, o bé de processos industrials, en forma d'energia tèrmica residual. El funcionament de la bomba de calor per compressió mecànica és el següent: el refrigerant rep calor a l'evaporador i el cedeix, juntament amb el treball del compressor, al condensador. A l'evaporador, la bomba de calor rep calor d'un medi o recinte per refredar. Aquesta calor evapora el refrigerant, el qual és comprimit a continuació pel compressor fins una pressió que permeti la condensació a la temperatura a la qual interessa produir la calor. El compressor habitualment és accionat per un motor elèctric. El principi de la bomba de calor s'utilitza en sistemes de climatització, així com en sistemes domèstics d'aire condicionat, ja que el cicle reversible que té aquest sistema atorga la possibilitat tant d'extreure com d'ingressar energia al medi -"refredar" o "escalfar"- amb un mateix equip, controlant arrencades, parades i el cicle reversible en forma automàtica.
Bomba de calor geotèrmica:
Tal com s'ha explicat anteriorment, la calor recuperada per una bomba de calor pot provenir de fonts naturals o renovables, com l'aigua o l'aire ambient. Per tant, una bomba de calor geotèrmica aprofita per al cicle la calor acumulada a la crosta terrestre.
Empresa de serveis energètics (ESSE) (Energy Services Company):
Empresa que proporciona serveis de disseny i construcció de mesures d'eficiència energètica mitjançant un contracte de rendiment energètic.
Energia geotèrmica:
L'energia geotèrmica és el conjunt de tècniques utilitzades per extreure la calor acumulada a la crosta terrestre. Aquesta calor es produeix, principalment, per la desintegració espontània, natural i contínua dels isòtops radioactius que hi ha en molt petita proporció a totes les roques naturals. La terra és gairebé una esfera, les temperatures de la qual són superiors a 1.000ºC excepte a la crosta, a través de la qual es produeix un flux de calor. La generació contínua de calor al centre de la Terra es deu als processos de fissió que es duen a terme al nucli, a causa de l'existència d'elements radioactius, com ara l'urani i el tori. Aquesta calor es conserva fàcilment donada la baixa conductivitat tèrmica de les roques.
Energia útil contra energia dissipada:
Es coneix com a energia útil la part de l'energia disponible que s'aprofita per a la finalitat destinada. En contraposició, la part de l'energia que provoca canvis que no responen al que es pretenia, s'anomena energia dissipada.
La màquina d'absorció va ser inventada a mitjan segle XIX i el seu sistema de funcionament és molt semblant al d'un refrigerador o al d'una bomba de calor. Bàsicament es substitueix el compressor mecànic per un sistema tèrmic d'evaporació i absorció, i el circuit del refrigerant queda igual. Acoblant un refrigerador per absorció a una instal·lació solar tèrmica s'aconseguiria, a més d'aigua calenta i calefacció a l'hivern, aigua calenta i refrigeració a l'estiu. La tecnologia d'absorció permet aprofitar la calor d'un fluid a 70-95ºC per generar fred, i presentar un coeficient d'eficiència COP lligat fortament a la temperatura. El COP oscil·la entre 0,7 i 1,4, segons si la temp. del fluid calent està al límit inferior o superior.
El gasoil C és un producte més viscós que els Gasoils A i B i normalment és utilitzat per a la calefacció. Porta un afegit de parafina. Aquest afegit li confereix un petit greixatge suplementari que, per a algunes bombes de calefacció, resulta beneficiós perquè disminueix la fricció, i resulta ser més adequat que el gasoil B. Molts calefactors que funcionen amb gasoil B supleixen aquesta falta de lubricació amb l'afegit d'un petit pot d'oli en el gasoil per als primers usos de la calefacció. D'altra banda, en llocs de fort descens de temperatures, aquesta parafina pot precipitar i produir un tap als filtres de les calefaccions (una espècie de fang que dóna lloc a un cost de manteniment de les calefaccions més elevat).
GNC:
El gas natural comprimit, més conegut per les sigles GNC, és un combustible per a ús vehicular que, per ser econòmic i ambientalment net, és considerat una alternativa sustentable per a la substitució de combustibles líquids. A vegades, s'utilitzen indistintament els termes gas natural comprimit i gas natural vehicular (GNV). Tanmateix, el GNV, a més de GNC, també pot ser gas natural liquat (GNL), que també s'empra com a combustible vehicular, encara que en molta menor mesura.
GNL:
El gas natural liquat (GNL) és gas natural que ha estat processat per ser transportat en forma líquida. És la millor alternativa per rendibilitzar reserves en llocs apartats, on no és econòmic portar el gas al mercat directament, o bé per gasoducte o per generació d'electricitat. El gas natural és transportat com a líquid a pressió atmosfèrica i a -162°C, en què la liqüefacció redueix en 600 vegades el volum de gas transportat.
IPMVP (protocol internacional de mesura i verificació):
El Volum I de l'IPMVP és una guia que descriu les pràctiques més comunes relacionades amb la mesura, el càlcul i l'elaboració dels informes demostratius d'estalvis, derivats dels diferents projectes d'eficiència energètica, a les instal·lacions de l'usuari final. L'IPMVP (International Performance Measurement and Verification Protocol) presenta un marc de treball i quatre opcions de mesura i verificació per a l'elaboració d'un informe d'estalvis d'un projecte transparent, fiable i coherent. Les activitats de mesura i verificació inclouen l'anàlisi de les instal·lacions, el mesurament de l'energia o la quantitat d'aigua, el monitoratge de variables independents, el càlcul i l'elaboració d'informes. Si se segueixen les recomanacions de l'IPMVP, aquestes activitats de mesura i verificació poden donar lloc a informes d'estalvi fiables. El compliment de l'IPMVP exigeix l'elaboració d'un pla de mesura i verificació específic en cada projecte que sigui coherent amb la terminologia emprada en l'IPMVP. S'ha d'especificar el nom de l'opció, o opcions, de l'IPMVP que s'utilitzaran, els mètodes d'anàlisi i de monitoratge de la mesura que s'utilitzaran, els procediments de qualitat que cal seguir i les persones encarregades de la mesura i verificació.